“Desvetlla’t,
tramuntana, / vine migjorn / bufa sobre el meu jardí / i que s’escampin els
teus perfums / que entri el meu estimat al seu jardí / per assaborir-ne els
fruits saborosos” (Càntic dels càntics,IV,16)
Sento veus a
la porta de casa,
preparat pel
passeig de bon matí
i quan
començo la caminada
una veu a
cada orella em dóna el mateix missatge.
Catalunya,
la teva estimada t’espera.
sobre el seu
llit d’enamorada somriu perquè recorda
les teves
paraules d’un amor de bogeria.
Que n’ets de
bella estimada, li deies,
els teus
ulls són coloms del meu desig,
la teva
cabellera, les delícies del meu rostre,
les teves
dents m’ensenyen a menjar l’amor,
els teus
llavis pinten cors en les meves galtes,
i el teu
coll m’ajuda a fer el cim de la passió.
Els teus,
pits, font de vida dels teus fills i filles
regalen
l’aliment per conviure en llibertat.
La teva
bellesa, al cim de Montserrat,
Catalunya,
em deia, viu amb tu i en tu
no em deixis
amor meu,
tu i els
teus gemans i germanes sereu lliures,
la vostra
esposa i mare serà independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada