L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 13 de setembre del 2020

A ON VAS TANT DE MATÍ?

 A la llera del riu,

m’ha cridat una flor blanca,

vol ser princesa del meu jardí.

Les flors blanques són les reines de les flors,

són l’abraçada a totes les flors de color,

simbolitzen la universalitat de l’amor.

Una flor blanca m’espera a la llera del riu,

és amiga de la terra, de l’aigua i el vent,

vol recordar-me que jo també sóc,

aigua, terra i vent.

Em diu, no oblidis que també ets  foc,

el foc ha cuinat el teu jo

cuinant aigua, terra i vent.

I un altre foc

hi ha barrejat l’esperit.

La lliçó que m’ha donat la flor blanca

a l’acomiadar-me m’ha dit:

no siguis orgullós

l’artista d’aquesta cuita

no és l’home, és el seu Creador.

Olora el meu perfum i enten el missatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada