A la llera del riu,
m’ha cridat
una flor blanca,
vol ser
princesa del meu jardí.
Les flors
blanques són les reines de les flors,
són
l’abraçada a totes les flors de color,
simbolitzen
la universalitat de l’amor.
Una flor
blanca m’espera a la llera del riu,
és amiga de
la terra, de l’aigua i el vent,
vol
recordar-me que jo també sóc,
aigua, terra
i vent.
Em diu, no
oblidis que també ets foc,
el foc ha
cuinat el teu jo
cuinant
aigua, terra i vent.
I un altre
foc
hi ha
barrejat l’esperit.
La lliçó que
m’ha donat la flor blanca
a
l’acomiadar-me m’ha dit:
no siguis orgullós
l’artista
d’aquesta cuita
no és
l’home, és el seu Creador.
Olora el meu
perfum i enten el missatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada