Vibracions íntimes de l’aigua
juguen amb
les roques d’un penyasegat,
esperant un
somriure de la terra
i una
abraçada de la llum del nou dia.
Braves les
ones multipliquen encaixades,
unes
llargues, altres curtes,
mentre
confien en l’esperança del temps.
El festeig
passional encen el foc de rocs i aigua,
la sorra serà
el llit on fareu l’amor,
els dies que
un raig de sol fa l’ullet.
Perfum
llaminer del fon marí embriaga els llençols,
ventijol de
l’est obsequia amb un suau massatge,
aigua i
terra gaudeixen maridatge.
Les onades
de tempesta es tornaren carícies amigues,
les frescors
de la sorra les reberen a la platja
i el sol de
dia,
la lluna de
nit,
explicaren
al cosmos la lliçó de l’amor.
Desitjos
d’amor que no tenien resposta
amb
massatges de llum obriren els ulls.
Una mirada
demana un petó,
els braços
es creuen,
desitjos
s’entreguen,
la sorra amb
l’ajuda de l’aigua
escriu,
silenci,
s’estimen,
han
descobert l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada