L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

diumenge, 13 de setembre del 2020

ALLÀ D’ALT DE LA MUNTANYA

 El cim de la muntanya és lluminós,

sóc petit, als seus peus,

herbes i pedres em conviden pujar-hi.

Lentament, i l·lusionat,

envejo la perdiu, que al meu pas aixeca el vol,

sentint la veu del cel blau quan alena el cor,

mentre els meus dits s’enamoren d’una flor blanca.

El rellotge no m’apressa,

cada pasa, el cim és més aprop,

i allà d’alt de la muntanya

una pedra gran em convida a meditar.

Un suau ventet em canta una cançó,

canta la immensitat que els meus ulls contemplen encissats.

En silenci, musicat per la llum i el vent,

una veu interior em diu

que n’ets de feliç estant en el palau del pare.

I el teu pare és Déu.

Caminant, lentament, torno a casa.

M’emporto la joia del sentit d’eternitat,

i quan obri la porta de la meva llar,

pensarè, humil, és una cambra del palau del cel.

La immensitat fa de la meva petitesa

la grandesa de la dignitat humana,

immensa perquè és imatge de Dèu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada