“Desvetlla’t, tramuntana, / vine migjorn / bufa sobre el meu jardí / i que s’escampin els teus perfums / que entri el meu estimat al seu jardí / per assaborir-ne els fruits saborosos” (Càntic dels càntics,IV,16)
Sento veus a
la porta de casa,
preparat pel
passeig de bon matí
i quan
començo la caminada
una veu a
cada orella em dóna el mateix missatge.
Catalunya, la
teva estimada t’espera.
sobre el seu
llit d’enamorada somriu perquè recorda
les teves paraules
d’un amor de bogeria.
Que n’ets de
bella estimada, li deies,
els teus ulls
són coloms del meu desig,
la teva
cabellera, les delícies dels meus ulls,
les teves
dents m’ensenyaven a menjar l’amor,
els teus
llavis pintaven cors en les meves galtes,
i el teu coll
m’ajudava a fer el cim de la passió.
Els teus,
pits, font de vida dels teus fills i filles
regaven
l’aliment per conviure en llibertat.
La teva
bellesa, al cim de Montserrat,
Catalunya, em
deia, viu amb i en mi
no em deixis
amor meu,
tu i els teus
gemans i germanes sereu lliures,
la vostra
esposa i mare serà independent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada