Dues llums convergeixen en el meu caminar,
la llum dels
meus ulls que em guien per la terra,
la llum de
l’esperit que m’ensenya a ser jo.
Valls i
muntanyes volen sentir les meves petjades,
mars, llacs i rius desitgen rentar els meus peus,
els meus
ulls agraeixen les vibracions que embogeixen el meu cor.
la terra diu
que m’estima.
L’ombra dels
arbres, un repós en el meu pelegrinatge,
en silenci,
alena els ulls de l’ànima,
sense una
imatge plena i digna,
el meu jo
caminarà a les palpentes sense futur.
El meu camí
de la terra no té horitzó
si el camí
de l’ànima no el coneix el meu jo.
Dues llums
convergeixen en la vida,
la llum del
cosmos que em parla d’infinit,
la llum del jo que alena la meva transcendència.
Les dues
llums neixen del mateix amor,
de l’amor
del Déu creador del món.
El meu camí
coneix la seva trajectòria,
el meu jo
l’ha de voler conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada