Camino amb esperança il·lusionada,
els meus
ulls albiren aquella llum desitjada,
la llum que
els enemics converteixen en mentides,
i el meu
cor, bategant fort em diu, no perdis l’esperança.
La il·lusió,
que escolti cada dia les paraules del meu cor,
cada dia em
fa més català.
Només sent
català farè el món més lliure,
perquè si jo
sóc lliure,
la humanitat
també ho és un xic més en mi.
Xirinacs em
dóna la mà i m’acompanya,
puja la
muntanya amb el cor a la mà,
no
defalleixis, em diu,
arribar al
cim és la victòria,
t’hi espera
la mare Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada