L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 26 de setembre de 2020

EL MEU JOC D’AVUI

 


A l’albada, l’àrbitre ha xiulat l’inici del partit,

he continuat a jugar el partit de la vida.

Com seran les jugades?

Cada instant del dia és un dribling en el joc,

llegint obligo la menòria a recordar i esmenar,

escribint la intel·ligència m’inspira les paraules i les seves relacions,

passejant, el meu físic s’enforteix i medica   malalties,

parlant, el diàleg amb els altres em fa més humà,

dormint, el silenci   prepara el foc de l’amor.

El meu joc d’avui demana millorar les jugades d’ahir,

em fa milllor jugador de la dignitat humana,

i en la interioritat de l’ànima

veig més lluminosa la transcendència del joc de la vida.

El joc canviarà de camp,

ja no hi haurà camp, hi haurà el Palau de l’amor etern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada