aplaudint
el silenci,
la música de l’infinit
dels pobres
que ploren i aplaudeixen Déu.
Acceptar
ser pobre,
ciència
el no saber,
filosofia
del no ser,
il·lusió
de la felicitat.
Amor de
ser persona humil.
Aplaudeixo
l’ésser
humà dormint sota un arbre,
resposta
a l’orgullós que el fa fora del món,
escoltant
una cançó musicada pel vent
mentre mans
enlaire crida
Déu
meu, jo t’estimo.
Aplaudeixo
la
grandesa del sense sostre
que no
vent la seva dignitat
no acceptant
un llit de la indignitat.
Aplaudeixo
la humilitat
del pidolaire,
rep una
petita almoina,
i diu
agraït
que Déu
li pagui.
Aplaudeixo
les persones
pobres i humils
fent un petó al nen que els hi dona un mos de
pa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada