L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 2 de desembre de 2021

VAIG

 

 



 

Els cims alenen el meu esperit,

somio les seves mans que m’esperen,

jo vull ser un cim.

M’embogeix  la veu de les muntanyes,

dialogo amb elles,

em reciten els seus poemes

escrits amb lletres de neu.

Gaudir paraules blanques recitades pel vent

corona els poemes que dicta el meu cor,

mentre escolto musicats els versos

cantats pel sol,

confessant ser germans meus.

Muntanyes hi vaig,

contesta l’ànima meva,

començo l’ascensió.

Les pedres em fan petons,

les herbes afalaguen els peus,

i la neu, a prop del cim,

és blanca la teva vida ?,

demana.

No vaig tenir resposta.

Trepitja’m, diu la neu,

soc aigua i et rentaré,

seràs blanc.

Vaig trepitjar,

la neu m’acompanyà al cim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada