La vida és
un camí d’arribada incerta,
l’esportista
corre coneixent la seva meta,
igorant on
està plantada.
Cada pas i
cada gambada han de ser la veritat,
si una pedra
entrebanca
el dolor
causat ha de ser medecina,
guareix el
mal a l’instant i la cursa no s’atura.
La vida és
cursa desconcertant,
caus i no pots aturar-te,
una ferida
no et permet reposar,
la vida,
malalt al llit, el corredor,
la continúa
amb els ulls buscant l’arribada,
la vida, sa
i estalvi, el corredor,
la
converteix en glòria al creuar la pancarta.
A l’hora de
recollir el guardó
el pódium és
el jo guanyador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada