L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dissabte, 27 d’octubre del 2018

QUIN ÉS EL CAMÍ…?




Fins quan necessitarè el paraigua?
L’arc de Sant Martí resta amagat i l’esperança és esquerpa,
la tempesta amenaça la meva casa,
i l’aigua comença a socavar els fonaments.
Els camins enfangats i molts d’ells eliminats
desanimen la meva voluntat de reparar les desfetes.
A la vora del foc, reflexiono i medito.
Al mal temps, bona cara, diu la saviesa popular.
Jo també tinc la solució,
si sóc bona persona farè bona cara,
desvetllarè somriures al meu entorn
i els ulls de l’univers em respondran amb l’arc de Sant Martí.
Els temporals són missatges de futurs millors,
són consells de la natura als humans per aprendre a ser persones.
Només la bona cara de la humanitat
ajudarà a sortir de la tormenta i a viure bon temps.
Som tots els humans caminants de “bona cara”?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada