Fins quan
necessitarè el paraigua?
L’arc de
Sant Martí resta amagat i l’esperança és esquerpa,
la tempesta
amenaça la meva casa,
i l’aigua
comença a socavar els fonaments.
Els camins
enfangats i molts d’ells eliminats
desanimen la
meva voluntat de reparar les desfetes.
A la vora
del foc, reflexiono i medito.
Al mal
temps, bona cara, diu la saviesa popular.
Jo també
tinc la solució,
si sóc bona
persona farè bona cara,
desvetllarè
somriures al meu entorn
i els ulls
de l’univers em respondran amb l’arc de Sant Martí.
Els
temporals són missatges de futurs millors,
són consells
de la natura als humans per aprendre a ser persones.
Només la
bona cara de la humanitat
ajudarà a
sortir de la tormenta i a viure bon temps.
Som tots els
humans caminants de “bona cara”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada