Tota la nit
l’ha embolcallat el silenci,
l’ha
endinsat en la llar del foc volcànic de la llum
i a
l’albada, les primeres llums del dia,
el silenci
ha esdevingut veu universal.
Parlaven els
mars i les muntanyes,
les plantes,
els arbres i les flors,
parlaven els
ocells, les serps i les feres
i una veu en
diguè escolta què diu la natura.
Reia,
plorava, saltava, ballava i cantava,
estrelles,
sol i lluna
aplaudien
els vendavals, les pluges i les tormentes,
i un arbre
caigut, gemegava esperant la mà que l’aixequès,
La má
l’aixecà, el xerracà, en feu estelles i foc.
El seu fum
des de la xemeneia dels humans
s’enlairava
amb flaires d’agraïment,
en silenci
clamava,
sóc esperit
de la terra que els humans egoïstes
sacrifiquen,
no estimen, només volen ser ells
i la terra
respon enviant el seu esperit al cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada