El meu jo en
la història té un signe,
ser
i un
objectiu saber estar i fer.
Ser, estar i
fer,
síntesi d’un
programa global.
Les meves
relacions i els meus actes
defineixen
la meva identitat.
Els honors
solcials i polítics no són honors
si no sóc
una persona digna,
la dignitat és
la meva veritat i justicia,
i els honors
poden ser la meva indignitat.
Jo vull ser
persona digna,
poder dir no
quan l’honor m’obliga mentir,
poder dir no
quan l’honor em fa prevaricar.
Si i no són
dues paraules definidores del meu jo.
No a
l’autoritat indigna,
Sí a la
persona pobre que em demana un mos de pa.
Serè persona
si la meva dignitat no la compra el diner.
Els honors i
les riqueses no em faran persona digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada