El mestre
dels sentiments és l’amor,
no estima
qui fa befa del sentimets dels altres,
i tampoc és
humà perquè no respecta les diferències.
Sentir no és
odiar,
sí és odi
destrossar els signes sentimentals d’un poble.
És greu
aquest comportament,
i valora en
negatiu la dignitat del destructor.
La
convivència és exigent,
demana
diàleg amb les diferències enemigues,
negar-lo
significa
renunciar a ser humanitat.
L’amor no té
sentit històric sense contraris i diferents,
i l’amor és
la base imprescindible per viure en pau.
Si el meu
llaç groc és motiu d’escàndol,
qué pobre és
el país que no respecte els sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada