LES MEVES LLÀGRIMES REGUEN EL MEU JARDÍ

Jo sóc un jardì de l’univers,

un petit jardí, però és univers.

Les meves llàgrimes són pluja generosa sempre,

són generoses quan ploro d’alegria,

són generoses quan ploro de dolor,

són generoses quan injustament em fan plorar,

són generoses perquè són la meva llibertat.

Reconec els meus errors, quan ploro

salto d’alegria, i també ploro,

el plorar és jardiner del meu jardí.

Les meves llàgrimes reguen els solcs dels sentiments,

reguen els fruits del pensament,

reguen les alegries de les passions,

reguen els entrebancs de l’amor propi.

Les llàgrimes són l’esclat de joia del meu jo.

Les llàgrimes són el meu jo perquè són amor.

Són l’aigua que saona la meva vida.