Ser lliure
no és un caprici, és un dret i un deure.
El dret i el
deure neixen en la dignitat de les persones.
Un poble mai
serà lliure
Si els seus
governants no són persones íntegres.
Tampoc ho
serà si els ciutadans no són dignes.
Integritat
del poder, dignitat del poble,
creadors de
la imatge de convivència.
Pot
esdevenir veritat la imatge
en una
convivència amb diferències enemigues?
Catalunya em
fa plorar,
no tots els
catalans som humans en dignitat.
Hi ha massa
enemistat al carrer i al poder.
Les paraules
no són de parlem-ne,
són monòlegs
impotents sense fe, esperança i voluntat
en el bloc
del sí i en el bloc del no.
És possible,
poble meu, que el sí i el no dialoguin amb dignitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada