Solitari
l’arbre,
crescut al
marge d’un rierol muntanyenc,
escolta la
música de l’aigua riu avall.
Riu avall,
títol de la
cançó escrita per les seves fulles.
Les fulles
dels arbres
són artistes
del violí del vent.
Toquen,
canten i ballen,
moltes fan
del curs del riu la seva sala de ball.
Una serp
d’aigua
li va fer un
petó a la fulla caiguda de l’arbre,
no tinguis
por,
l’aigua és
una bona amiga
i
gronxant-te sobre les ones,
arribaràs al
gran palau que desitgen tots els rius.
Moltes
pedres et faran carícies,
les flors
dels marges et regalaran perfums,
els peixos
del riu et lleparan gelosos,
les granotes
al teu pas et poden fer plorar,
i quan
arribis al mar,
el sol de
dia alenarà la teva música,
la lluna de
nit vetllarà els teus somnis.
A les albades
descobriràs que tens moltes germanes
i la teva
cançó Riu avall
arrencarà
dels teus ulls verds
aquella
mirada que enamora i roba els cors.
Recordaràs
que les fulles dels arbres
són músics dels violins del vent.
La vostra
veritat és música del cosmos.
Riu avall
porta les notes musicals de cada instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada