Acusar i amagar el lladre,
la culpa sempre és de
l’altre,
mai del que roba,
del robat.
Castigar amb la llei pot semblar ser just,
no sempre,
manta vegades s’hi amaguen les pròpies trampes.
Molta gent empresonada és innocent,
l’acusador convenç al jutge,
i queda lliure amb el botí de la mentida.
La bonança que regna en el món,
sovint és tempesta,
tempesta que fa patir als innocents,
i a casa dels culpables, tranquil·litat.
Tranquil·litat amb guardes de seguretat a la porta.
És ambient de la injusta història humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada