M’il·lusiona
en les nits estrellades somiar,
somio que
enamoro les estrelles,
que em fan
petons i m’abracen.
M’agrada
tenir estrelles en la meva vida.
N’hi ha una
que em torna boix,
brilla
robant-li resplandor a la lluna,
dansa amb
les seves companyes,
estima els
moviments que sòn paraules d’un poema,
li demana a la copla de l’univers
que toqui la
Santa Espina.
És l’hora de
ballar la sardana amb les estrelles,
és diada de
llibertat universal.
L’estrella
que més brilla
porta escrit
en la seva diadema
dolça
Catalunya.
Em desvetlla
sobtada una il·lusió,
jo sóc
aquesta estrella lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada