Temporals d’aigua i vent són companys amics de la pujada al
cim,
escalar a plena llum del dia extasia la mirada dirigida a
l’indinit,
escalar desafiant la força del vent anima les mans a no
defallir,
escalar sota un temporal saona el cos i encoratja l’esperit,
escalar amb la llum de la lluna transforma la passió en
éxtasi,
escalar és cada instant que multiplica les hores de
l’escriptor del jo històric
escalar és el desig sublim que ha posat l’escala de
l’eternitat.
Catalunya escaladora de la muntanya de la història del
futur somiat.
Somiar és el poeta que escriu el poema de l’ahir, de l’avui
i del demà.
L’ahir de Catalunya recorda fites milenàries escalant,
navegant i sobre tot vivint,
l’avui és l’instant ple de cadenes invalidant idees dels
herois del futur,
el demà és l’esperança de l’heroïsme en llibertat al cim
coronat de la muntanya.
La història de Catalunya és poesia de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada