L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimarts, 8 de maig del 2018

Saber ser tu


Viure en cada instant la própia identitat és la demostració de la veritat de la vida, fruit de la creativitat de l’ésser humà. L’expressió filosófica desenvolupada poèticament acaba de definir com en cada instant la  persona viu en un instant infinit la seva veritat. Sortosament he llegit en facebook un poema extraordinari d’un poeta, psicòleg i bon amic, Jaume Piquet, que magistralment ens convida a navegar per les ones del mar de la vida, fent-nos sentir des de les petiteses i dificultats un procès que ens fa entendre com es desenvolupa la própia vida. El poema acaba amb aquests versos:” El que intueixes, encara,/ que sigui per un instant / sempre ets tu”. Una conclusió transcendent perquè només la plenitud de cada instant de la nostra vida ens portarà a la autèntica felicitat. El poema comença amb aquests versos:”Has estimat molt aquest instant,/ que també és espai concret / i dolorosa llibertat / per saltar a un altre tu”. Certament només una succesió d’instants plens farà que a tothora em senti “ser”, perquè “ser” és l’objectiu que del temps em portarà a un  futur infinit. Però per assolir-ho cal que ho sigui cada instant. Però quan has fet el salt a un altre tu “has esberlat el lllast d’antigues lleis / de tans anys feixucs que t’habiten”. I amb aquesta acció has fet un descobriment que et porta a que tots els instants siguin la plenitud del teu “tu”. T’has adonat que “hi ha una ona que no és d’aigua / sinó d’indisoluble sentiment / que et guarda la ràbia i la sang,/ i la retè com si la vida / tractès d’un animal ferit i / atrapat en una trampa”. D’una manera molt metafórica ens fa adonar de com la persona es mou en el seu món (el mar) entre un munt de dificultats que originen sentiments de tota mena, però aquests sentiments que són el teu tu  fant que “el teu pit / com la llavor tendra / esclata i es trenca” i és precisament aquest trencament el que et porta a redescobrirte, encara que “t’ha costat molt adonar-te”, però ho has aconseguit perquè “tu sempre has estimat el mar”. Una refexió poètica sobre el procès de la vida quan aquesta vida té un objectiu central: estimar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada