Ganivets
enemics tallen les flors del meu jardí,
el terra ple
de pètals i fulles,
i les
plantes mig malmeses.
Fa pena el
meu jardí que tant estimo.
Ganivets per
terra amenacen tallar les plantes,
malmetre el
jardí,
el guardià
de l’esperança foragita els dolents,
dóna la mà
al jardiner,
i les
plantes senten la saó i els bes de l’aigua.
El jardí
patia i plorava,
una pluja i
un raig de sol li retorna l’alegria.
No en queda
cap de ganivet, ni cap jardiner maldestre.
Sol, lluna i
pluja
aviven la
veritat del jardí,
les seves
flors són cants d’alegria.
Dolors avui,
alegries demà,
han escrit
les estrelles en el cel de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada