És trist,
Espanya, les teves lleis em fan esclau,
només
obliguen,
no
m’ensenyen a ser jo.
No és just
fer-me canviar d’identitat,
jo sempre
serè català,
d’espanyol
no en sóc,
el meu DNI
em dóna drets polítics,
les teves
lleis volen pervertir els meus drets i deures.
No hi
encaixa la meva filosofia de ser,
viure a
Espanya és un dret i pot ser un deure.
Els drets i
deures polítics tenen data de caducitat,
els drets i
deures naturals no caduquen mai,
cap llei narural els
pot suprimir.
Una filosofia
ensenya a compartir,
l’amor,
quan l’amor
governa, la llei és sobrera.
Espanya jo
puc estimar-te,
el meu amor
no és amor de fill,
la meva mare
és Catalunya.
Les lleis no
estimen,
només
estimar és llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada