És greu quan
el poder no té sentiments,
és orgullós
i venjatiu,
manipula el
sentit de les paraules,
si les
paraules no són les seves, són delicte.
Quan el
poder es venjatiu, converteix el delicte en crim,
ha trobat la
raó per empresonar.
És molt greu
que defensar la independència i treballar-la
sigui un
delicte criminal.
Enten aquest
poder que ser lliure significa practicar l’odi.
Quants
presoners ho són amb l’argument de l’odi!
L’odi no
acostuma ser del presoner, sinò de qui empresona.
És trist
viure en un país on no es pot portar la contrària.
I més trist
si es confesa demòcrata,
quina
vergonya!
Les presons
estarien buides si els governs fossin pedagogs
I psicòlegs.
Però no ho
són, només dictadors amb la llei a la mà,
Si fossin
pedagogs estimarien
i la lei
esdevindria sobrera.
Els que
manen amb la llei només, rebutgen la religió,
rebutgen
l’evangeli
es mofen de
l’infern destinats als que prenen el pa als pobres.
Al final de
la vida,
la mort pot
obrir la porta de la presó dels governants inhumans.
Quan la
presó era la llei per governar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada