L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dijous, 31 de maig de 2018

SENSE DEIXAR DE REMAR



                               Les aigues del mar són el mirall de la vida,
                               cada instant, mentre remo, contemplo en l’aigua la meva mirada,
                               l’aigua em guia i em diu com he de remar.
                               Les ones revoltes demanen força i serenor,
                               les ones tranquil·les aconsellen pau i constància,
                               les nits de mar quieta són nits d’oració.
                               La barca tranquil·la m’aconsella repós.
                               Les nits de mar brava em demanen fe i confiança,
                               la barca es gronxa portant il·lusions.
                              A l’albada la barca em demana que remi,
                              el port és encara llunyà,
                              el sol de dia i la lluna de nit em diuen tu ets la barca.
                              La ment el timoner,
                              els braços els rems,
                              el cor el vent que engreixa les veles,
                              i tu el passatger que navega cap el port de vida temporal i eterna.
                              El port del temps és el trampolí envers el port etern.
                              Remar són els teus deures de fill de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada