Les paraules
no són sempre d’amistat,
les mans
massa sovint tanquen el punys i colpegen l’amic.
Ulls,
esgarrifats, són fonts de llàgrimes
quan
l’innocent rega el terra amb la sang del
seu front.
La
hipocresia vestida amb pell d’ovella,
en un banc
del passeig,
fa befa de
l’innocent ferit
proclamanant-se
salvador de la humanitat.
Massa
persones sagnant l’ànima per enveja egoísta,
no caminen
segures per la vida,
la corrupció
del poder les hi barra el pas
mentre
esgarrifances d’odi
tormenten
els somnis nocturns.
Tant
diferents són els cors dels humans
per fer-ne
de l’amor, odi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada