Viure poèticament a Bel·loc d’Urgell

Hi ha moments a la vida en que descobreixes la intensitat dels sentiments en la humilitat. La humilitat pot semblar pobresa quan la realitat és riquesa de l’esperit. La poesia em va portar a Bel·loc d’Urgell gràcies als petits miracles de la tecnologia. És incitadora la relació tecnología-cultura. I quan la relació agermana poesia i música la intensitat emocional  es projecta vers l’infinit. Una amistat nascuda en les xarxes fou el cordó umbilical del naixement de la nova amistat amb un poeta, esdevingut gran amic que signa els seus poemes Bep d’ Utxí. Ell i els seus pares, una riquesa infinita de relacions humanes. I la nova amistat va florir amb un recital poètic del meu darrer llibre de poemes, SÓN ELLES, un humil homentage a la dona. El recital, podriem dir que es va desenvolupar a dues veus, la paraula amb so humà, i la música amb so de guitarra. Un agermanament paraula-música que des de la intimitat li donava a la trovada el cromatisme de l’arc de Sant Martí. La presentació de l’acte a cura de Bep d’Utxí em va fer viure la meva identitat amb una renovada il·lusió plena d’humanisme i de respecte a totes les persones. I en aquesta vivència que m’afalagava, la rapsoda i les dones que introduien els poemes li donaren un valor afegit de solidaritat amb la veu que respirava passió i l’emoció que convidava a viure amb dignitat. I en la centralitat del recital la persona protagonista de la història. La humilitat i la senzillesa no són signes d’inferioritat sinò una lliçó d’humanismes a aquelles persones que es pensen les mestreses de la història. El grup de persones que a Bel·loc d’Urgell van protagonizar la trovada poética pertanyen al grup, segons el poeta, configuradores autentiques de la història. La convivència d’un país configurada per sentències legals és una convivència sense base perquè està mancada de la legitimitat creativa de la veu del poble. I en un recital senzill i humil, un grup petit de persones d’un poble petit van fer honor a la història. Perquè la història la configuren les persones no els polítics, els juristes i les forces de seguretat. Amb la dignitat del jo personal es viu la poesia de la humanitat.