A l’hivern
quan la gebra pinta de blanc el paisatge,
el fred et
convida a tenir cura del jo.
L’escalfor
d’un raig de sol allarga la ma al fred,
el sol manté
viva la il·lusió de ser,
el fred tè
cura de la veritat del teu jo.
El calor i
el fred són amics de la vida,
companys del
viatge de l’ésser humà.
L’home i la
dona pensen i actúen,
tenen fred i
calor,
viuen.
El fred
enforteix la imatge,
el calor la
converteix en obra d’art.
L’escalf
d’un raig de sol,
escrit en un
paper blanc,
projecta al
món la veritat catalana.
El món només
contempla el fred,
l’espanta
la vivesa del sol.
Tan difícil
és entendre el missatge de la calor i el fred?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada