La
immensitat del desert és camí de
llibertat,
m’ensenya a
ressistir els paranys,
i, en alguns
moments, em regala els dàtils i l’aigua d’un oasi.
El desert no
és el destí,
el destí és
ser tu i el teu poble.
Avui camino
ple d’esperança,
no m’espanten
les tormentes de sorra del desert,
em conviden
a lluitar,
al final del
camí m’espera la llibertat.
Avui, al meu
poble i jo en ell,
una tormenta
ens dificulta el caminar,
les
tormentes són passatgeres,
i la llum
del sol facilita la caminada.
El núbols
s’esvaeixen,
les aigües
de les tormentes alimenten les fons,
i la força
de la vida
triomfa i
assoleix el seu destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada