L'odi no fa petons

                                     És molt trist sentir odi en les paraules,

                                     corquen l’ànima,

                                     enfosqueixen la mirada,

                                     tremolen les mans

                                     i s'en mofen quan  vols perdonar.

                                     L’odi a Catalunya és odi contra mí.

                                     Els sons de les paraules

                                     són sovint mirades,

                                     són gestos de mans i braços,

                                     són coces per fer mal.

                                     Massa formes d’odi contra el meu poble.

                                     Hi ha qui odia amb un somriure,

                                    la punxada és molt fonda i travessa el cor.

                                    Serè més persona estimant a qui m’insulta,

                                    encara que el meu amor

                                    la persona que m’odia el converteixi en befa.

                                    Estimar l’enemic fa als humans infinits.