La vida és un somni

La poesia en la veu del poble és el bàlsam que de les penes en fa amistat i de les alegries la companyia del sofriment per crear la verdadera felicitat. Imma Forment en un poema publlicat al seu mur ens parla d’”espines, flors / dolços somriures / i viure”. La pura realitat de l’existència humana té en la poesia el factor bàsic per complir el seu objectiu de felicitat, que els entrebancs faran més efectiu, intens i etern. Ens diu la poeta que es viu “acceptant espines / que fereixen / l’ànima” però en aquest moment de la vida sempre hi són presents “les flors / bàlsams / de les ferides” que activen “ somnis que ens porten / per indrets de colors / verds i blaus / sense espines”. Imma Forment amb aquest poema ens ensenya com és la realitat de la vida i com aquesta realitat necessària per l’ésser humà, és el camí de la felicitat. La poesia, també en el  marc de la societat humil i senzilla, és demostració del poder creatiu del ser humà que desde la humilitat condueix a la intensitat infinita de poder somiar en un cel d’esperança i alegria, verd i blau. La intensitat de la felicitat humana serà més infinita com amb més amor se superin les dificultats, les espines que es troben en el camí de la vida. És un plaer i un enriquiment de l’esperit llegir els poemes que ens regala Imma Forment.