Tanco els ulls i pregunto al cor,
quin és el
meu destí?
L’infinit,
em respon un
raig de llum d’una estrella.
Obro els
ulls, miro el cel blau,
i em
pregunto, com s’hi arriba?
Sent feliç i
fent-ne als altres,
em contesta
la mateixa estrella.
I si els
altres no m’accepten?
Podria ser,
respon, que no fossis creïble.
M’embolcallo
amb el silenci,
medito,
i mentre
espero llegir en el meu cor la resposta,
una veu
d’infant em diu suament,
estima,
si ets amor
has assolit l’infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada