A VOSALTRES

El meu cor està esquinçat,

ple d’enyorança,

esteu en els meus records,

amb les vostres paraules.

 

Portaré, sempre,

l’amor dins meu,

com les branques

s’agafen al tronc.

De la mateixa manera

que el tronc a les arrels,

vull apoderar-me

de la vostra saba,

fins a la fi dels meus dies.

 

Prudenci Gatell del Villar, del seu llibre TAST  DE POEMES.

 

Poema que confirma la síntesi que de la seva poesia en fa la professora Remei Romanos quan afirma que Prudenci Gatell “no podia fer res més que parlar de la Vida, així en majúscula. I en aquest tast de poemes (en referència al llibre) en teniu la mostra. Poèticament pinta la seva imatge, una imatge que contínuament s’enriqueix perquè les vostres paraules “esteu en els meus records”. La paraula defineix la persona. El seu jo sense l’amor dels altres no seria. La vida és una comunió amb la natura que alliçona com es formen i viuen els arbres. L’ésser humà és un arbre que gaudeix de l’amistat de l’altre perquè comparteix l’amor empeltat rebent vida com els arbres amb les arrels xuclen la saba que dona vida a l’arbre, com la circulació de la sang dona vida a les persones. Viure és estimar. Missatge del poema de Prudenci Gatell que amb amor es presentà a l’altre vida estimant.