La llum del sol a ple dia
convida filòsofs a pensar.
Tots els humans poden filosofar,
la natura ho desitja i ho demana,
la cadira espera,
la guerra ansia l’aigua d’idees..
La natura no enten la solitud de la cadira,
si la llum cega els ulls,
la intel·ligència gaudeix de clarors més intenses.
Per qué espera tan sola la cadira?
L’herba amb la puresa dels colors fa de la solitud
reclam,
esperança d’un desig de filosofia poètica del pensament.
El sol no enten la solitud,
la gerra vol que l’omplin d’aigua de la font
no hi ha ningú per obrir l’aixeta.
La cadira, amiga de la llum,
no es cansa d’esperar.
La humanitat no pot viure sense pensadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada