ENYORO

 

  La vellesa és temps de records,

records d’entendre el meu jo.

Recordo la meva orfenesa,

orfe de mare,

enyoro la tendresa dels petons de mare,

malgrat no en recordo.

Enyoro els anys d’ infantesa,

expliquen el meu procés de  la història.

Enyorar recordant l’ahir

alena sentiments de fer el cim,

dalt del cim acomiades la història.

S’ha finit el camí natural,

enyoro entrar digne al camí celestial.

No enyoro ser ric,

és millor viure pobre i estimar.

Enyoro la veritat el desig de ser sant.