CATALUNYA, MARE, NO PLORIS

 

 Llàgrimes d’una mare,

ulls d’intens amor dels fills,

l’adoren,

persones que no saben parlar

han lesionat la llibertat de fills i filles.

Mare, no ploris,

altres fills i filles,

germans i germanes,

guariran la invalidesa injectada.

No te’n recordes, mare,

vaig néixer invàlid,

la teva gent em va guarir.

Soc avi, fa vuitanta anys que camino.

Mare, no ploris,

una llum profeta llueix a l’horitzó.

Un arc de Sant Martí amb les barres catalanes,

cobreix casa teva de nord a sud,

t’abraça d’est a oest,

il·lumina els fills i filles guarides,

llibertat,

pancarta que guia els seus passos.

Catalunya, mare, somriu,

els teus fills i filles lesionats

amb tu somriuen,

l’àngel de la història

els hi ha lliurat la futura Constitució de casa teva,

                                                                 Constitució que ha de ser

                                                                        llei d’amor.