CATALUNYA, LA MEVA MARE

 

 

Catalunya, mare, t’estimo,

amb l’amor d’un avi molt gran,

d’un avi que de nen a pagès

jugava amb les eugues separant el gra de la palla,

i munyia les vaques.

Eren anys de guerra,

el nen no pensava en odis,

contemplant els seus ulls el brunzir de les bales.

No entenia perquè es matava la gent.

Catalunya, mare, encara soc aquell nen de pagès,

als meus noranta anys i escreix,

el meu cor de nen t’estima,

la guerra em va ensenyar la veritat de l’amor.

La casa de pagès dels avis i oncles

fou escola de pedagogia de donar la mà,

donar pa a qui tenia gana,

donar casa als perseguits,

parar taula a qui patia fam

i quina lliçó tan gran

ser generosos amb els perseguits, avui,

i demà amb els perseguidors.

L’avi que té més de noranta anys,

aprengué en temps de guerra a respectar la gent.

Catalunya, mare, fores tu el meu mestre,

pedagogs catalans de soca arrel,

pagesos que estimaven la natura.

Els camps, càtedres de filosofia d’estimar,

filosofia de la llibertat dels pobles.

La llavor sembrada en el camp de la infantesa

no l’ofeguen les lliçons dels guanyadors de la guerra.

Catalunya, mare, t’estimo,

durant vuitanta anys han intentat separar-me de tu,

vuitanta anys que encara m’han fet més fill teu.

Catalunya, mare, les guerres t’han fet esclava,

tres segles no han  esclavitzat el teu cor,

la teva llibertat és la meva.

Lliure camino per la terra que la història et va donar,

la teva dansa, la sardana, és ball de germanor,

germanor que ensenya viure en pau amb tots els pobles.

Montserrat i el Montseny, muntanyes d’esperit i de treball,

el català, llengua de diàleg solidari i germana.

Catalunya pensa, treballa, escriu, crea l’art i respecta,

la força de la seva llibertat,

Llibertat que la política li nega

i tu, Mare, nació esclava, germana de les nacions del mon

has ensenyat als teus fills i filles a ser lliures estimant.

Catalunya, el teu amor em fa lliure.