Passejo silenciós al bell mig del bosc.
La
tarda, pacífica.
ni riu,
ni plora,
medita,
em
convida a pensar.
Carícies
suaus d’un ventet somrient
m’acaronen
recolzat en la tija d’un roure.
Vols de
pardals ventegen les fulles,
escolta, em diu,
l’herba
que em rodeja,
tria.
M’aixeco
i danso la sardana del bosc.
Les mans encaixen
airoses,
trio
la música del vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada