A l’hivern el fred pinta blanc l’amor,
més blanc que la neu de les muntanyes,
i l’esquiador, quan cau, li fa un petó.
L’amor no es gela,
esdevé àngel guardià del cor.
La neu acarona els colors de la vida,
primavera, estiu i tardor,
a l’hivern celebren la sardana dels colors.
La primavera estima l’esperança,
color verd;
l’estiu alena l’esforç i el sacrifici,
la força del vermell;
la tardor juga amb les fulles dels arbres,
dansa del color marró.
Al cim de la muntanya de l’amor
primavera, estiu, tardor, hivern
dansen la sardana de la vida,
els humans que estimen es donen les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada