La dignitat d’avui no puc deixar-la per demà,
no seria persona com cal,
el ser no fa salts, ara hi és i desprès no,
els instants de l’existència són cadena de vida,
trencar-la és no desitjar l’infinit.
Demà será un altre dia si la cadena no es trenca,
si la infinitud de cada instant és sensació de felicitat.
La humanitat global en el temps,
és imatge del conjunt del jo, tu, ell en el desig,
si jo no desitjo, renuncio a ser humà,
si tu no desitges, en tens prou de ser fang,
si ell no desitja no pensa, no actúa, no és.
Jo, tu, ell en el desig,
caminarem de l’avui cap el demà en plenitud.
Jo, tu, ell en plenitud
farem de la humanitat imatge d’eternitat.
Cada demà serà un altre avui amb més desig d’estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada