Cap el tard, assegut sobre una pedra
contemplo el sol.
La seva llum em fa sentir important,
petit com sóc,
sentint un desig de viatjar amb ell.
Lentament, el sol s’amaga rere una muntanya,
no tinc temps de fer el cim per abraçar-lo
i em fa por la foscor del silenci.
Sento dintre meu una veu dolça,
quan sigui fosc
no tinguis por, veste’n al llit,
reposa,
el sienci de la nit, en somnis,
t’explicarà el missatge de sol.
I de bon matí, a l’albada, quan torni a sortir
entendràs que la llum és vida
i el silenci de la foscor la farga on carrega piles.
El silenci és la farga dels humans,
els ensenya a ser savis.
No tinguis por de la nit, estima-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada