Un
neguit jugava entre llençols,
difícil
tancar el ulls,
el meu
cos no entenia el silenci.
Només m’acompanyava
un desig,
demà.
M’esperava
una dolça abraçada,
l’abraçada
d’un amor de somni.
El somni
que em nega el repòs.
Abraçar-me
amb l’amor.
La
claror de l’alba m’avisa,
em vesteixo,
l’esperança
d’una il·lusió m’empeny,
el mirall
em diu
surt al
carrer, fas força goig.
Obro la
porta,
la llum
em fa un petó,
m’acarona,
exclama:
abraça la
vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada