L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.

dimecres, 10 de novembre de 2021

COR NEGRE ATZABEJA

 COR NEGRE ATZABEJA

Tinc un cor negre amagat

i dintre hi ha un huracà.

Tothom té els seus dimonis

encara que no te n’adonis.

 

Em sento com un astronauta

caminant pel món sense pauta.

Jo soc com la llum d’un estel

que es va apagant lentament.

 

La vida passa com el temps

i visc sola en un món immens.

Anem a oblidar qui som

per esborrar els nostres errors.

 

Sara Soto Henares ( Institut Torre Malla)

 

Una reflexió poètica de l’existència amb una realitat en la vida de cada persona. Tots els éssers humans tenen les seves capacitats creatives sorprenents. A l’hora de la veritat poden esdevenir un volcà amb explosions que  sorprenen. Per què l’ésser humà és un pou de sorpreses amb capacitat d’explorar la lliçó de veritat que amaga un error. No és gens estrany doncs que en un moment determinat t’imagines que voles entre les estrelles sentint-he estrella que com elles es va apagant. El camí de la vida té un final i conforme s’arriba a la meta es viu la lenta apagada. Cada persona se sent sola en la multitud i aquesta solitud és una invitació perquè el record de la teva vida sigui un record amic, imatge de l’art poètic creat amb encerts i errors, però art. COR  NEGRE ATZABEJA, un poema de joventut que viu amb veritat 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada