El mar i les muntanyes dibuixen la teva imatge,
navegar i volar et conviden a ser,
i t’arrossegues per camins de ferro.
El missatge del teu futur és la paraula i la idea,
ni paraula, ni idea dissenyen el teu jo.
És trista la imatge que es contempla
i les estrelles ploren.
Espanya, erres el camí del teu futur.
Penses que ets gran i ets molt petita,
la grandesa la viuen les persones humils
i té un nom dignitat.
No tota la teva gent la porta escrita en el seu cor,
només els més pobres, els que més estimen.
Pobra, Espanya,
aquells que et diuen que ets gran et fan petita,
i les estrelles admiren dignitat en els humils.
Espanya, si vol ser gran,
la Verge, que és mare i tens per patrona
t’ènsenya el camí,
no és de ferro, és d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada