Desitjo saber llegir els poemes humans,
somriures i plors recitals de la font del desig,
espases que anhelen la sang de la vida,
i conviden a beure el vi de la vinya dels cors.
Un glop de vi dels raïms,
passió que convida a gaudir l’art sublim,
art infinit quins mestres són el sol i la lluna.
El sol i la lluna s’estimen hi creen l’amor,
a la posta del sol o a l’albada.
La lluna, de nit, explica somnis a elles i ells,
somnis de perfums d’abraçades, petons i paraules d’amor.
El sol a l’albada empeny al passeig de la vida
i a escriure el poema curull de vibracions humanes.
Elles i ells, pels carrers, mercats i places
llegeixen en les mirades de la gent,
els poemes de la cuina,
aquells altres de l’oficina,
poemes del sacrifici dels treballadors de la fàbrica,
poemes dels artistes de la paraula
i poemes dels creadors de l’art de cada dia.
El millor poema del món,
mai celebrarà un premi Nòbel,
senzillament per què
el millor poema és el jo de cada ésser humà.
El poema que cada jo signa el dia de l’adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada