Salabror escurçada

 

Acostumat a viure en les fronteres

i no he après a traspassar-les.

 

Una tarda de calor desprès de la sega,

els turmells nafrats de rostoll,

qui no s’ha trobat enmig del camí

un escurçó dels que gelen la pell

no sap com de cansat és viure només per no morir...

 

Acostumat a somiar en l’infinit

i no he après a començar-lo.

 

Una tarda de calor desprès de la becaina,

la pell salada de suor,

qui no s’ha sorprès mirant uns ulls

d’una dona que ho ha estat tot,

no sap com de cansat és

estimar només per no oblidar.

 

Isidre Oller

Poema recitat a la XIII Trobada de Poesia Catalana de Puigcerdà

 

Isidre Oller, científic i poeta, esdevé pensador creatiu de la vida. En les circumstàncies del moment intueix missatge de futur. I és en la humilitat de la senzillesa la grandesa viscuda en l’anàlisi dels incomprensibles. En el poema els versos, “no saps com de cansat és viure només per no morir...” i “no sap com de cansat és / estimar només per no oblidar”, ens conviden a reflexionar i descobrir el dia a dia de la nostra vida en un negatiu que es pot convertir en positiu. Ciència, filosofia i poesia en els versos d’un poema que intueix en el no la urgència de la veritat. La mort i l’amor conceptes agermanats que orienten l’existència. Recitar aquest poema a Puigcerdà, població frontera amb França, insinua aquella germanor universal incompleta per manca de la deguda formació humana al no entendre quin és l’objectiu de la vida. Dos versos desvetllen aquella transcendència humana que no s’acaba d’entendre quan la seva presència sorprèn, ”acostumat a somiar en l’infinit / i no he après a començar-lo”. Un poema senzill en la forma, humil en l’expressió i filosofia en la càtedra de l’existència. Lliçó del fet de ser frontera, lliçó de la incapacitat de pensar i lliçó d’entendre els moments de l’existència en la seva globalitat infinita. Paraules del poema que conviden a pensar: acostumat, frontera, calor, escurçó, cansat, morir, infinit, pell, dona, estimar, oblidar.