Pètals de roses blanques
són pàgines del llibre del cor.
Geloses, quan el sol les desperta,
escriuen en cada pètal un poema,
sentiments de tots els colors que el blanc integra,
i les papellones a plena llum del dia,
els llegeixen, els aprenen i els reciten.
La llum demana als ocells que els musiquin,
al vent que passegi llur perfum per boscos i jardíns,
i als dies de pluja a l’aigua
gaudir enamorada els batecs de cada lletra.
Les roses blanques del roser,
ballarines de músiques del cosmos dansen en teatres
sinfonies inspirades en passions de la vida,
creades per amor.
De bon matí, el meu roser alena roses blanques,
jo sóc el meu roser,
la rosa de la vista intueix en la llum, l’art de la vida,
la rosa de l’oída gaudeix amb compassos de passions,
la rosa del olfacte dóna vida, plaers de flors,
la rosa del gust saboreja regals de la terra,
la rosa del tacte agermana felictat humana.
Les roses blanques del meu roser em fan viure l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada