respiro
sento
els sospirs dels arbres;
les
fulles es vanten dels seus besos,
els meus
llavis desitgen el seu alè.
L’herba
verda,
senzilla
trona d’una alzina,
em brinda
la seva suavitat per seient,
m’assec,
els braços
enlaire demanen una abraçada.
Estirat
boca terrosa
la frescor
de l’herba esdevé somriure,
i alena
la boca a tastar-la.
Les
fulles polsen les cordes del vent,
les veus del bosc entonen
mentre un
petit núvol m’acarona
i un
ocell solista canta,
aleno que
estimes la natura.
M’aixeco,
abraço l’arbre,
aleno el
seu aire,
i amb
la coral del bosc
canto
la cançó del seu amor,
alè
universal de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada