ALENO

 

 Passejo al bell mig del bosc

respiro

sento els sospirs dels arbres;

les fulles es vanten dels seus besos,

els meus llavis desitgen el seu alè.

L’herba verda,

senzilla trona d’una alzina,

em brinda la seva suavitat per seient,

m’assec,

els braços enlaire demanen una abraçada.

Estirat boca terrosa

la frescor de l’herba esdevé somriure,

i alena la boca a tastar-la.

Les fulles polsen les cordes del vent,

                                                  les veus del bosc entonen

mentre un petit núvol m’acarona

i un ocell solista canta,

aleno que estimes la natura.

M’aixeco,

abraço l’arbre,

aleno el seu aire,

i amb la coral del bosc

canto la cançó del seu amor,

alè universal de la vida.