em parla de
dignitat present i de futur,
em parla del
meu camí d’espines i terra fina,
que té un
horitzó d’eternitat.
El meu cor
s’emociona i batega delerós,
la meva ment
s’il·lumina amb llum més potent que la del sol
i massa
sovint el meu jo dubta i es cansa.
Dubtós i
cansat, la veu de l’ànima m’alimenta,
m’alimenta
amb amor.
Accepta, em
diu, el patiment que et farà fort,
les espines
del camí barrejades en sorra fina són futur,
el teu,
aquell futur
que de la creu en fa clau de la glória.
La veu del
teu esperit no et deixa mai,
massa sovint
no l’escoltes i t’acompanya,
encen els
teus desitjos
i un d’ells
és el que vols i persegueixes,
ser feliç
per fer feliços els altres.
La veu del
cosmos i la del teu esperit et repeteixen:
estima,
estima a
tothom, en el dolor i en l’alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada